1. |
Tendre r'n'roll d'un nen
03:39
|
|||
Volia imitar tots els seus moviments
Dempeus al sofà, un escenari immens
I aquell menjador tancant els ulls podia veure’l
Ple de fum,
de gent deixant-se bressar
I ara tinc un deute amb un nen
I no puc pagar-li el preu
D’aquest r’n’r
Tendre r’n’r d’un nen.
Podia assumir el menyspreu de la gent
Podia engolir que el món ja no era un conte idiota
Si amb el disc furtat del calaix del temps
Podia comprar el paradís perdut
I ara tinc un deute amb un nen
I no puc pagar´li el preu
D’aquest r’n’r
Tendre r’n’r d’un nen.
|
||||
2. |
Quadrant el cercle
03:27
|
|||
Laura ha escrit dos versos mentre el mestre s’ha girat
Laura ha escrit dos versos que ara tapa amb les mans
I a l’aula tot s’ha aturat, tot va perdent color, ja no hi ha
Branca on aferrar-se i s’abandona a la gravetat.
Laura ha escrit dos versos mentre el mestre va explicant
Que no hi ha cap cercle que no jugui a ser quadrat
I ella somriu, sap que amaga artefactes de paper
Festa de silencis que remuguen entre dents
Vola nena, que no veus
Que les reixes són alés
Dels qui creuen que no sents
Que tens ales sota els peus.
I obre la finestra amb els cinc dits de la ment
La cadira enlaira, sap fer tractes amb el vent
No hi ha més cel que el que inventa entre línies,
rimen veus
Que vomiten llavis de fantasmes, tots fills seus.
|
||||
3. |
Records en blau
04:56
|
|||
Ben sol t’hem vist cantar Monòlegs amb el vent
Recollint draps, papers pel carrer Mai no dius on vas
Però tots sabem d’on vens Mai no dius que vols
Però tots sabem que tens
Amb el gos al costat Travessant rius de gent
Somriuràs si algú et diu “què estàs fent?”
Nines sense cap, cartrons i un pot de llet
I algun tros de pa que robes als ocells
Sota el teu abric S’amaguen cent jerseis
I enganxats al teu pit diaris vells Que no llegiràs
Res no hi trobaràs
Camins mai trepitjats T’atreuen, sents les veus
D’horitzons on si hi vas res no hi veus
Trencaràs miralls Només hi ha retalls
Dels teus records en blau, mil records en blau
T’han vist sovint ballar On dormen els xiprers
Sota un nom que amb les flors es marceix
Recollint bocins del retaule trist
Dels teus records en blau, mil records en blau
|
||||
4. |
Dintre teu
04:12
|
|||
Per les esquerdes de la memòria et seguiré
Tastant el flaire dels perdedors et trobaré,
Barris tant bruts, la foscor, el vici i un cert gest
D’un gat que miola recitant el nom d’Esther.
Vaig fugir ...
Anava de poeta i no em rimava res
Tocaves fons i jo solcant la teva pell
Jugava a la bohèmia amb somnis de bordell
Tu eres dona i jo només un nen.
I ara visc com els mediocres , s’hi està tant bé,
Repetint-me més que l’all, res nou a fer,
Però els fantasmes d’aquells carrers on vaig ser teu
Vessen perfumes com els que tu sues, Esther.
|
||||
5. |
No et creus
03:44
|
|||
Quan t’espolses la son
És tan fred el cafè
Com la nit impregnant-ho tot,
Sents que vius al revés.
Tens l’armari tan buit,
Tot per terra, res net,
Relliscant dins d’uns texans bruts
Sents la crida del carrer
Com un xai més, surts per si trobes
Cossos calents, saps que ja és l’hora
De sentir-te sol enmig la gent
De mentir perquè et vegin rei
D’una història, que et va grossa i
No et creus
Quatre copes més tard
Tens el cap massa espès
Per admetre que ha fugit
Emportant-se els teus secrets
Sortiràs d’aquest bar
Sense dir ni un trist adéu
Saps que l’únic amic que tens
Dorm dins la teva pell
|
||||
6. |
Blues Cafè
02:32
|
|||
No hi entra llum al Blues Cafè
No hi ha calers, no rutlla bé
Però aquest disc no para de girar
Ja no hi ha fe, però blues si que n’hi ha
NITS DE DOL AL BLUES CAFÈ
Si hi entres crec que avui veuràs
Aquella dona que jeu al billar
I un gat vell que es menja els tovallons
I un jugador que toca fons
NITS DE DOL AL BLUES CAFÈ
No tinguis por si el Blues Cafè
Uns trenta morts et diuen que ja ets seu
Que l’etern disc no para de girar
Si no hi ha vida, blues si que n’hi haurà
NITS DE DOL AL BLUES CAFÈ
|
If you like MOST, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp